“No faces res i res passarà. La vida es tracta de les decisions. O les prens o algú les prendrà per tu, però no les pots evitar”

Mhairi McFarlane

Conta el conte que fa molt de temps un avi i el seu net estaven de viatge i portaven amb ells un ruc per a fer el viatge més fàcil.

El primer dia de viatge van arribar a un poble, en eixe moment l’avi anava assegut sobre el ruc i el net anava caminant al costat. En passar pel carrer principal del poble algunes persones es van enfadar molt quan van veure al vell sobre el ruc i al xiquet caminant, i deien:

– Sembla mentida!, quin vell tan egoista, va muntat en el ruc i el pobre xiquet a peu.

En eixir del poble, l’avi va baixar del ruc, van arribar a un altre poble, com anaven caminant els dos al costat del ruc, un grup de xics es va burlar d’ells, dient-los:

– Parella de babaus, per què teniu un ruc si aneu els dos caminant?

Van eixir del poble i l’ancià va pujar al xiquet en el ruc i van continuar caminant. En arribar a un altre poble, la gent es tirava les mans al cap:

– Quina poca educació, va l’avi caminant mentre el xiquet va tan còmodament assegut, amb l’agilitat que ha de tindre…

Així que en eixir del poble es va pujar també l’avi al ruc, per sort van passar al costat d’uns llauradors que els van titllar de pocavergonyes i de poc cor:

– Rebentareu al pobre animal!

Així que l’avi i el net van agafar al pobre ruquet i com van poder el van portar a coll fins al poble pròxim, que res més veure’ls es van tirar les mans al cap i els cridaven de tot:

– Quina gent tan rara i tan ximple ve d’altres terres, es deien entre ells. Tenen un ruc i en lloc de muntar-se el porten a coll…

El conte de l’avi, el net i el ruc és un exemple molt clar de quant deixem a l’arbitri dels altres les decisions personals. Durant la malaltia renal hi ha molts moments on fa falta prendre decisions, sobre el tractament, la medicació, l’alimentació, canvis en l’estil de vida i una infinitat més de petites i grans decisions. A vegades la incerteza i els dubtes ens porten a prendre decisions a partir dels consells dels altres, que no estan en la nostra situació, i encara que tinguen molt bona voluntat no per això han de ser les millors alternatives.

No estic dient que no cal valorar l’opinió i consells dels altres, especialment si són de professionals que vetllen per la nostra salut i benestar, però sí que cal passar-los pel filtre de la nostra pròpia consciència i saber que faça el que faça, sempre trobarem algú que no ho considerarà suficient, o massa o millor o pitjor fet.

Atendre les recomanacions és important, però cal assumir-les i fer-les pròpies. A partir de les nostres circumstàncies, valors i possibilitats podrem prendre decisions i evitar els dubtes que ens poden rondar cada vegada que els altres posen en dubte les nostres eleccions.

I si passat un temps descobrisc que puc fer-ho d’una altra manera millor o diferent, o simplement vull canviar? No passa res, tens tot el dret, amb el temps podem canviar d’opinió, perquè tenim nova informació, perquè les nostres circumstàncies canvien, o per la raó que siga. Sempre que ho fem després d’una serena reflexió personal tractant de valorar tots els aspectes que afecten la decisió, és quan es donen les condicions per a prendre una decisió lliure, i no condicionada per l’opinió dels altres, perquè per a bé o per a mal, les conseqüències de les nostres decisions mèdiques, repercuteixen principalment en la nostra salut.