A continuació, expliquem de manera senzilla com funcionen els principals impostos vinculats al vehicle i què ocorre en cada cas quan existix discapacitat.
En primer lloc, és important parlar de l’impost de matriculació. Este impost es paga una sola vegada, en el moment de matricular un vehicle nou a Espanya, i la seua aplicació depén fonamentalment del nivell d’emissions contaminants del cotxe. Este punt és important aclarir-lo bé: el fet de tindre o no un grau de discapacitat no és el que determina el pagament de l’impost, sinó el nivell de contaminació del vehicle. Els cotxes amb baixes emissions de CO₂ (com alguns híbrids o elèctrics) estan exempts de l’impost de matriculació per a tota la població, independentment de si la persona té discapacitat o no. En canvi, quan el vehicle supera els límits d’emissions establits, s’aplica l’impost corresponent del 21%, i ací les persones amb un grau de discapacitat amb mobilitat reduïda poden beneficiar-se d’una reducció en l’impost de matriculació que passaria al 4%.
Un altre impost rellevant és l’impost de circulació, també conegut com a Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. Este impost es paga anualment a l’ajuntament on estiga domiciliat el vehicle. En este cas també existix un benefici específic relacionat amb la discapacitat. Quan la persona titular del vehicle té reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% (ací no és necessària la distinció de mobilitat reduïda), l’impost de circulació pot quedar totalment exempt, sempre que el vehicle estiga destinat al seu ús habitual. Esta exempció suposa un estalvi econòmic anual important i ha de sol·licitar-se expressament a l’ajuntament corresponent, aportant el certificat de discapacitat.
Amb caràcter general, la compra d’un cotxe està subjecta a un IVA del 21% En estos casos quan la persona té reconeguda un grau de discapacitat i a més existix mobilitat reduïda, l’IVA aplicable en la compra del vehicle pot reduir-se del 21% al 4%, sempre que el cotxe estiga destinat al seu ús personal i habitual o al seu transport. Per contra, quan existix un grau de discapacitat reconegut, però no hi ha mobilitat reduïda, l’IVA aplicable en la compra del vehicle continua sent el general del 21%, encara que el cotxe siga utilitzat per la persona amb discapacitat. Per això, és fonamental diferenciar clarament entre el reconeixement del grau de discapacitat i el reconeixement específic de mobilitat reduïda, ja que són dos conceptes diferents, encara que complementaris entre si.
Convé assenyalar que, encara que tant l’IVA en la compra del vehicle com l’impost de matriculació són imposats gestionats per l’Agència Tributària, en la pràctica solen ser tramitats pel propi concessionari o per la gestoria amb la qual este treballa durant el procés de compra del vehicle. Per a això, la persona interessada ha de facilitar la documentació necessària (certificat de discapacitat i acreditació de mobilitat reduïda) i autoritzar la gestió. D’esta manera, el concessionari pot aplicar correctament el tipus d’IVA corresponent i gestionar la liquidació o exempció de l’impost de matriculació abans de la matriculació del vehicle. En canvi, l’exempció de l’impost de circulació no forma part d’este procés i ha de sol·licitar-se posteriorment de manera expressa a l’ajuntament on estiga domiciliat el vehicle.
En definitiva, no tots els impostos vinculats al vehicle funcionen de la mateixa manera ni depenen dels mateixos criteris. L’impost de matriculació està condicionat actualment pel nivell d’emissions contaminants del cotxe, l’impost de circulació pot quedar exempt quan existix un grau de discapacitat igual o superior al 33% i no necessàriament amb mobilitat reduïda, i l’IVA reduït en la compra del vehicle només és possible quan concorren circumstàncies de discapacitat i mobilitat reduïda.
Des del Treball Social en *ALCER *Castalia, informem i orientem a les persones amb malaltia renal i a les seues famílies sobre estos beneficis fiscals, resolent dubtes i acompanyant en els tràmits necessaris. Comptar amb informació clara i ajustada a cada situació personal és clau per a exercir drets i alleujar, en la mesura que siga possible, la càrrega econòmica associada a la malaltia.
Treballadora Social ALCER Castalia
Olga Sánchez Jover
