Donación de órgans
Inicio » Donación de órgans

“LA VIDA VIU-LA, DESPRÉS DONA-LA”

 

 

Per a què servix la donació d’òrgans?

A Espanya hi ha milers de persones que per a salvar la seua vida o millorar substancialment la seua salut necessiten un trasplantament d’òrgans.

Qui pot ser donant?

Tota persona major de 18 anys, o menor amb el consentiment dels seus pares o tutors.

Procediments, garanties de la donació i regulació legal dels trasplantaments

Els trasplantaments estan regulats per la llei 30/1979 de 27 Octubre, sobre extracció i trasplantaments d’òrgans, modificada i desenvolupada en el Reial decret 2070/1999 de 30 de Desembre, que regula les activitats d’obtenció i utilització clínica d’òrgans humans i la coordinació territorial en matèria de donació i trasplantament.

De conformitat a esta normativa, l’extracció d’òrgans per a trasplantament solament es pot realitzar en un hospital públic de la Seguretat Social o Centre sanitari privat legalment autoritzat per l’Autoritat Sanitària Competent.

A Castelló, només l’Hospital General està acreditat per a realitzar extraccions.

La defunció del possible donant se certificarà després de les múltiples i complexes comprovacions que marca la normativa, i complexes comprovacions que marca la normativa, i que acrediten el cessament irreversible de les funcions cardiorespiratòries o el cessament igualment irreversible de les funcions encefàliques.

Què diuen les religions sobre la donació?

Cap de les grans religions de la civilització s’oposa a la donació. “La donació és un exercici de solidaritat i  fraternitat humana i una prova que el cos mor però mai l’amor que sosté”.

Quin paper juga la família a autoritzar la donació d’òrgans?

Encara que la llei ens fa a tots donants, si no hem fet constar la nostra oposició, en la pràctica sempre es preguntarà a la família  sobre la voluntat  de la persona morta. per això és important comunicar la decisió si es fes donant als familiars més pròxims.

Què ocorre quan la persona morta és donant i la família no autoritza la donació?

Si la família manifesta que a persona morta havia declarat en la seua vida la seua voluntat de no donar i, per tant, no autoritza la donació, es respecta sempre esta decisió. Existix la possibilitat que una persona redacte en vida un testament vital on declare la seua decisió de ser donant d’òrgans després de la seua defunció. En este cas si que es respecta obligatòriament la seua voluntat.

Canviarà l’actitud dels metges a l’hora d’atendre’m en un moment crític, si saben que soc donant?

No. Els metges treballen sempre intentant salvar la vida dels malalts. L’equip de trasplantament no  té a veure amb el possible donant fins que els metges que l’atenen determinen que tots els esforços realitzats per a salvar-li han sigut inútils. A partir de la defunció d’una persona, els metges de trasplantament tracten de salvar la vida d’altres malalts que no tenen una altra possibilitat de curació.

Queda desfigurat el cos després de l’extracció dels òrgans i teixits?

No. L’extracció d’òrgans i teixits és una operació quirúrgica que es realitza en quiròfan per un equip d’especialistes.

Acabada la intervenció, se suturen els talls realitzats, es llava el cos i s’embolica en un sudari. No queda cap deformitat ni lesions externes que desfiguren el cadàver.

Esta permés el comerç d’òrgans humans?

No. La llei Espanyola de Trasplantaments prohibix rebre qualsevol tipus de compensació per la donació d’òrgans. L’Organització Nacional de Trasplantaments i les autoritats Sanitàries de les  administracions autonòmiques i ocales controlen tots els donants i tots els òrgans trasplantats, de tal forma que mai es podria realitzar a Espanya una operació de trasplantaments sense que donant i receptor siguen coneguts.

Ha de pagar alguna cosa la família per la donació o pel trasplantament d’òrgans?

No. La Llei de Trasplantaments exigix que tant la donació d’òrgans com el  trasplantament siguen gratuïts.

 

Hi ha moments en què la vida depén d’una donació

Per això si un professional sanitari li sol·licita la donació dels òrgans d’un familiar recentment mort, és perquè pertany a l’escàs nombre de persones els òrgans de les quals estan en condicions òptimes de ser trasplantats. I perquè hi ha un malalt l’esperança del qual de viure depén exclusivament d’eixa donació. Posa’t  si és el cas i intenta ser comprensiu amb la seua angoixa. 

 

Una altra manera de viure la malaltia

Ves al contingut