La malaltia renal crònica afecta a una de cada set persones al nostre país.

La malaltia renal crònica (ERC) és un estat caracteritzat per una disminució significativa i progressiva de la funció dels renyons. L’ERC es definix com una disminució de la funció renal, expressada per un filtrat glomerular (FG) o per un aclaramiento de creatinina estimats < 60 ml/min/1,73 m², o com la presència de mal renal de manera persistent durant almenys 3 mesos.

El mal renal es diagnostica habitualment mitjançant marcadors, el principal marcador de mal renal és una excreció urinària d’albúmina o proteïnes elevada. Dins de l’ERC es troben diversos estadis que estratifiquen el nivell de progressió de la malaltia.

Les malalties del renyó, en general, es coneixen com nefropaties i tenen una evolució variable:

• Unes vegades s’afecta ràpidament la funció dels renyons, unes altres a poc a poc.
• A vegades, no hi ha curació i el mal seguix el seu curs, i en unes altres, s’aconseguix parar la malaltia i es recupera part, o pràcticament tota, la funció dels òrgans.

En qualsevol dels casos en els quals la malaltia renal siga imparable, o la lesió siga molt important, la part que quede en funcionament anirà disminuint i el seu treball de neteja serà insuficient, encara que la persona no el note en ser asimptomàtica, o tinga símptomes que no relacione amb la pèrdua de funció renal.

Els estadis 3-5 constituïxen el que es coneix habitualment com Insuficiència Renal Crònica (IRC). La Malaltia Renal Crònica Avançada (ERCA) inclou els estadis 4 i 5. Es definix per tant com a malaltia renal crònica aquella que causa un descens greu del filtrat glomerular (FG < 30 ml/min).  Els objectius terapèutics estan dirigits a disminuir i tractar les complicacions associades a la insuficiència renal, i preparar de manera adequada, i amb suficient antelació, el tractament substitutiu ja que a causa d’esta falta de funció dels renyons (entre altres conseqüències, descendix la quantitat, i qualitat, de l’orina) s’aniran acumulant en el cos substancies no eliminades en l’orina.

Esta patologia pot no produir dolor ni malestar, i en molts casos no es tindrà sensació de malaltia, fins i tot encara que s’haja perdut gran part de la funció renal. No obstant això, la labor de seguiment en les consultes de nefrologia pot retardar molt la progressió de la malaltia, arribant a frenar-la en alguns processos si s’actua al principi.

És molt important que la persona que patix estos problemes els conega i col·labore amb els professionals encarregats de la seua cura. En este període de seguiment, en la consulta de nefrologia es controlaran tots els factors de risc que puguen modificar-se, les malalties que puguen aparéixer, els medicaments que perjudiquen la funció renal, els aliments recomanats i els que no, etc.

Símptomes

Alguns dels símptomes que poden aparéixer en disminuir la funció renal són:

• Els renyons deixaran de fabricar orina i si la fabriquen, cada vegada serà més clara ja que no s’estarà eliminant les substàncies tòxiques del nostre organisme (es queden en la sang).
• Acumulació de líquids i deixalles en el cos, la qual cosa ens provocarà malestar general.
• Augment de la micció nocturna.
• Sensació de cansament i, en casos de també tindre anèmia, color pàl·lid de la pell.
• Falta d’apetit i, a vegades, nàusees i vòmits.
• Hipertensió arterial.
• Pot tindre febra sense una altra causa.

Si l’ERC avança, poden aparéixer més símptomes com:

• Picors en la pell.
• Formigueig i enrampades, sobretot, a les cames.
• Dolor d’ossos.
• Mal alé.
• Calor palla de la pell.

No obstant això, cal no oblidar que, a vegades, la disminució de funció renal no va acompanyada de simptomatologia fins a estadis molt avançats de la malaltia, per això es diu que és una malaltia silenciosa, però això no significa que l’ERC no siga present i no progresse.