Fa uns textos, ens preguntem sobre com reaccionar davant un canvi de vida tan radical com és el debut d’una malaltia renal, amb tot el que això implica.
La primera pregunta que em ve al capdavant, seria Quina és la forma bona de reaccionar? I és que estem molt acostumats a pensar la vida en termes de bo i dolent, jutgem immediatament les coses en categories de bondat i maldat. Quan fem això, realitzem una gran simplificació del complex ventall de realitats que s’amaguen en la realitat. Bo o dolent és una construcció social, que canvia no sols amb el temps, sinó amb cada persona. El que en la infància ens podia semblar avorrit o insuportable, ara ho gaudim i atresorem, i viceversa.
Per tant, el primer pas per a valorar com respondre davant un canvi de vida, és intentar desfer-nos dels juís que infonem al que ens passa, si eliminem la càrrega del juí, allò que ens succeïx, es convertix en una realitat més fàcil d’avaluar, i per tant de prendre decisions i accions a com respondre-la. Per contra, si ens centrem en la injustícia, la maldat o la ràbia que ens suposa, no sols no estem buscant solucions, sinó que patim sense enfrontar-nos als fets concrets.
Dit això, podem anar desgranant diferents maneres d’afrontar els canvis que suposen un repte a la nostra vida, perquè la posen potes enlaire i suposen una amenaça.
Una primera reacció bastant comuna sol ser la negació, segurament quan llegim la paraula negació ens ve al capdavant una cosa dolenta, i ja estem amb els juís, de sobte, una reacció natural, la carreguem d’un munt d’idees preconcebudes que la convertixen en una realitat més difícil de gestionar, perquè no sols hem de treballar la nostra negació sinó tots els estigmes que li posem nosaltres i els altres a esta realitat.
M’agradaria que durant estes setmanes reflexionàrem sobre moments on hem respost amb negació davant una realitat, però esta vegada, intentant llevar-li la connotació negativa, deixant de jutjar-la com una “mala reacció”, només fixant-nos en el que ens va passar, en com reaccionem i que conseqüències van ocórrer a partir d’això.
En successives publicacions, anirem desgranant diferents reaccions, de moment, per a la següent, dedicarem uns minuts a la negació.
Si voleu, podeu enviar per correu electrònic a psicologia@alcercastalia.org amb les reflexions que sorgisquen arran de la invitació que us faig de pensar en els moments on heu reaccionat amb negació, en l’assumpte correu electrònic podeu posar “La meua aportació el blog de psicologia”. D’esta manera, el coneixement que sorgisca d’estes línies serà molt més ric i útil, que un mer desenvolupament teòric.
Us espere en la següent publicació.