Us heu assabentat que tornem a tindre a oportunitat de reunir-nos, d’aprendre més sobre la nostra malaltia, de conéixer als professionals que ens atenen i de relacionar-nos amb altres persones associades d’ALCER Castalia?
Com a pacient, tindre esta oportunitat a la nostra província és tot un luxe.
Les XVII Jornades Provincials que organitza ALCER Castalia, el dia 3 de desembre, ens acostaran un poc més a eixe món que moltes vegades preferim evitar: el coneixement de l’ERC.
Estic convençuda que moltes persones afectades no volen aprendre perquè això significaria que estarien assabentades dels riscos que estan assumint, d’allò que pot passar, de tot l’abisme que queda en el camí, la incertesa es tornaria més evident, per dir-ho d’alguna manera.
A mi, personalment, m’agrada saber. M’agrada que les cartes estiguen totes damunt de la taula i tindre oportunitat de triar. Significa això que en conéixer sempre es triarà el millor? No, no està implícit però les probabilitats d’anar per el “bon camí” són majors.
ALCER Castalia es bolca en els seus esdeveniments, a proporcionar una informació de qualitat, aquella que veuen més útil per al col·lectiu renal de la província. Per a acostar fins i tot més al pacient a eixa paraula anomenada “autocura”.
Com a pacient, com he dit abans, és un luxe tindre una entitat que busca, i treballa, per a aconseguir allò que a mi m’interessa i que em proporciona ferramentes per a poder aconseguir les meues metes.
Però hi ha una mica més del que els pacients no ens adonem quan anem a jornades d’este tipus i és que, cada cert temps, s’intenta innovar, anar al compàs dels temps, crear nous ambients, esguitar les jornades amb “pebre i sal” per a donar-los eixe toc familiar però sorprenent, eixe toc a llar, però amb una aroma nova.
Ho vam veure en l’Assemblea General que, malgrat les cadires, el lloc triat va ser tot un encert, i un bufe d’aire fresc, i estic segura que, encara que el lloc on es realitzen les Jornades ja és conegut, aconseguiran que totes les persones assistents isquen amb eixe somriure de “un treball ben fet”.
Per part meua, tant com pacient com tècnica de l’entitat, allí estaré. Només espere que tu també ho estigues.
Alicia Martínez
Pacient experta