La Dana ha colpejat amb força a tota la Comunitat Valenciana, deixant al seu pas devastació i vides enterrades. Enmig de la catàstrofe, el poble està traient el millor de sí mateix, amb milers de voluntaris col·laborant per a ajudar als qui ho han perdut tot. La solidaritat està present en cada racó i els mitjans estan fent una gran labor en visibilitzar les històries de les persones afectades, mostrant un estat unit i solidari. No obstant això, hi ha els qui, fins i tot sobrevivint, no poden alçar la seua veu: són les persones amb discapacitat i les seues famílies, els qui, ja acostumats a fer front dia a dia amb barreres quotidianes, enfronten ara desafiaments multiplicats per la catàstrofe. Són els grans oblidats, com en tantes altres crisis.
En situacions d’emergència, les necessitats específiques de les persones amb discapacitat no solen contemplar-se. En el context d’una crisi, productes com aliments i/o dietes específiques, medicaments i tractaments vitals, són essencials i difícils d’obtenir. Sense ells, estes persones no poden alimentar-se de manera segura, i les seues famílies es veuen obligades a recórrer a alternatives perilloses o insuficients. Incloure estos productes en els subministraments d’emergència no és un capritx, sinó una necessitat urgent.
La situació es complica encara més amb la falta d’accés a medicaments. Per a moltes persones amb discapacitat, la medicació és essencial, i sense un subministrament adequat, la seua salut es deteriora ràpidament. La interrupció d’estos tractaments, com podria ser la diàlisi en un pacient amb Malaltia Renal Crònica, pot ser fatal, i la falta d’un protocol clar per a garantir el seu accés durant una emergència no hauria de ser la norma.
A este panorama se suma el desgast emocional i físic de les persones cuidadores, aquelles guardianes invisibles que no només enfronten el caos de l’emergència, sinó que carreguen amb la responsabilitat de protegir i assistir als seus sers volguts amb discapacitat. La càrrega emocional per a elles és immensa, però quasi mai se’ls ofereix el suport necessari.
En ALCER Castalia, la solidaritat i el rigor en les actuacions ens caracteritza, és per això que des del primer moment s’ha treballat juntament amb les entitats de transport col·laboradores (taxistes i ambulàncies), amb els centres de diàlisi i amb Conselleria de Sanitat per a garantir a cada pacient el seu tractament en centre de diàlisi. Actualment, s’ha posat en marxa un pla d’actuació per a detectar primeres necessitats en estes persones que fan ús del transport que gestiona l’associació per a vore en què mesura podem col·laborar a pal·liar les conseqüències que la Dana ha tingut en les seues vides i per aixó ens desplacem als propis centres i parlem a totes i cadascuna de les persones que viuen en les zones afectades.
Per a concloure, cal assenyalar que una situació així només es sol·luciona treballant en equip entre tots els agents implicats i col·laborant de manera activa i eficaç, pensant també en els ciutadans que conviuen amb discapacitat i tractaments vitals. L’ajuda ha d’arribar de manera ràpida i continuada; les persones han perdut tot, i cada segon aviva la catàstrofe, encara més en col·lectius de per sí mateix vulnerables. No ens oblidem d’ells ja que la situació de reconstrucció no es automàtica i el suport que necessiten és per a llarg termini.