“Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill” – Aristòtil.

Aquesta setmana volem aprofundir en els trucs de la setmana passada, volem incloure alguns exemples per a poder portar-los a la pràctica de la millor manera possible.

És important recordar que aquestes són pautes generals, no són “excuses” per a acusar els altres de què ens parlen mal. No sempre ens sortiran bé, ni el nostre interlocutor reaccionarà com ens agradaria, però com més els practiquem, més vegades tindrem una experiència positiva en la nostra conversa.

A.- Normes per al que parla:

1.- Utilitzar la primera persona per a expressar una opinió: A vegades quan volem comunicar alguna cosa, ho fem com una sentència. Si dic: “la teua idea és roïna”, estic sent agressiu i la persona que m’escolte es defensarà, però si ho substituïsc per “a mi no m’agrada aquesta idea”, estic expressant la meua opinió, però la idea de l’altra persona no l’anul·le, pot ser bona, però per a mi no, no invalide a l’altre i facilite la comunicació.

2.- Donar exemples concrets del que s’afirme: evitar el “tot”, “res”, “mai” o “sempre”: Les paraules són absolutes, conceptes que estan més enllà del quotidià. Perquè “tot” estiga desordenat en una casa (frase que segur que hem dit alguna vegada) cap calaix de cap habitació hauria de tenir res, i això no és així. Al utilizar absoluts, fem més gran la nostra crítica i l’exagerem, dificultant la comunicació. En comptes de dir “tot està desordenat” podem dir “la tauleta de nit està desordenada”, és molt més fàcil ordenar una tauleta, que ordenar-ho tot.

 3.- Quedar-se en l'”aquí i ara”: Moltes vegades comencem una discussió i aprofitem per a recordar aquell dia de fa mesos o anys en què la persona amb la qual estic discutint me la va jugar, o es va portar mal amb mi. Si comencem a portar velles picabaralles, ja no estem discutint pel que acaba de passar, estem traient draps vells i això mai ajuda a calmar l’ambient ni a trobar solucions. Centra’t en el que vols parlar sense barrejar-ho amb altres temes i si l’altra persona comença a traure altres temes, convida-la a quedar-se amb el tema present, per a poder trobar una solució.

4.- Formular peticions en forma directa, explicant el “quan i com” es desitja alguna cosa: Moltes vegades al nostre cap tenim clar el que volem, amb tot luxe de detalls, però en expressar-ho ho fem de forma molt més resumida i ens sorprèn i a vegades enfada que l’altra persona no ens entenga. Si dic, “recull la taula” però en realitat estic pensant que, ja que la recull, segur que escure els plats i deixa la cuina recollida, és molt possible que l’altra persona simplement replegue la taula, i fins i tot se sorprendrà quan li digues que no ho ha fet bé i que li falta escurar i recollir la cuina, per a ella, ha complert el que se li demanava. Ser més clar i donar detalls ajudarà al fet que no hi hagi dolents entesos.

B.- Normes per al que escolta:

1.- Donar senyals no-verbals d’atenció, comentaris o gestos d’assentiment: Comuniquem més amb els nostres gestos que amb les nostres paraules, si quan ens parlen, estem mirant el mòbil o la tele, transmetem poc interès i això incomoda al nostre interlocutor fent que s’impaciente o que ens parle de forma més agressiva. Mirar a la cara i fer algun gest d’assentiment ajudarà al fet que l’altra persona estiga més còmoda parlant amb nosaltres.

2.- Utilitzar paràfrasi: La millor manera d’evitar malentesos quan ens estan explicant algun tema, és repetir la informació que ens han transmés explicada amb les nostres paraules, d’aquesta manera, el nostre interlocutor podrà confirmar si ho hem entés bé o tornar a explicar-nos la part que hem entés malament o que ens falta informació.

3.- Fer preguntes obertes, convidant a l’interlocutor a continuar parlant: Les preguntes que pots respondre amb un “sí” o “no” són preguntes tancades, no donen peu a una conversa i generen una atmosfera d’incomoditat, no obstant això, si podem preguntar de manera que l’altra persona puga explicar-se, facilitarà l’enteniment. No és el mateix et ve de gust un café?, que preguntar, Què és el que t’agradaria per a prendre?

4.- Donar retroalimentació positiva sobre el que s’escolta: És molt important tenir clar una cosa en comunicació i és que, fins i tot encara que ens donen males notícies, o ens facen una crítica, o manifesten un empipament o reprimenda, sempre és molt millor que ens ho diguen al fet que es quede guardat en forma de rancor o no siguem conscients d’alguna cosa que estiguem fent mal o bé. Així que, independentment del que ens diguen, és una sort que ho estiguen parlant amb nosaltres, ens permetrà conéixer-ho i posar els mitjans per a solucionar-ho o aclarir-ho.

Quan l’altre ha acabat de parlar, expressar les pròpies opinions i vivències seguint les normes “A”.