Trasplantament

Un trasplantament és substituir un òrgan o teixit malalt per un altre que funcione adequadament. Hui dia constitueix una tècnica mèdica molt desenvolupada que aconsegueix magnífics resultats per als receptors. No obstant això, necessita obligatòriament l’existència de donants. Sense la solidaritat dels donants no hi ha trasplantaments.

Els espanyols, un exemple imitat.

L’espanyol és un poble solidari. Espanya és el país amb major taxa de donació de tot el món. Les donacions es realitzen sempre de forma altruista i tot el procés és cobert, des del punt de vista econòmic, pel Sistema Nacional de Salut. Aquestes bases de funcionament ens proporcionen el privilegi de tindre majors possibilitats d’obtindre un trasplantament en cas de necessitar-lo. El model espanyol de funcionament dels trasplantaments és considerat mundialment un exemple a imitar, que de fet s’està implantant en gran part del món.

Però ser un model de solidaritat no pot servir-nos per a donar l’esquena a la realitat. Cada dia hi ha més persones que necessiten ser trasplantades per a continuar vivint. Aproximadament el 10% dels receptors moren mentre esperen rebre un òrgan.

Tots iguals. Està garantit.

A Espanya la donació i el trasplantament es troben regulats per la Llei de Trasplantaments que garanteix entre altres, dos aspectes fonamentals:

• Altruisme de la donació: ningú pot donar ni rebre un trasplantament amb altres intencions o mitjans que no siga la solidaritat altruista.

• Equitat en l’accés al trasplantament: tots tenim el mateix dret i les mateixes possibilitats de rebre un trasplantament, independentment del nostre lloc de residència o de qualsevol altra conjuntura personal. Això és així, perquè existeix una xarxa nacional de coordinació i trasplantaments, sotmesa a rigorosos controls per a verificar la igualtat de tots els ciutadans.

Qui té accés a un trasplantament?

Persones malaltes que pateixen un mal irreversible en un dels seus òrgans (fetge, cor, pulmó, intestí, pàncrees i renyó) i no poden curar-se amb un altre tipus de tractament mèdic. El trasplantament és l’única solució per a evitar la seua mort o per a portar una millor qualitat de vida. Cada pacient inclòs en llista d’espera és valorat de forma individual per l’equip de trasplantament del seu hospital de referència. Ells millor que ningú poden respondre als seus dubtes sobre els possibles tractaments.

Quant costa un trasplantament?

Al pacient no li costa res. L’òrgan donat és trasplantat gratuïtament, sense que influïsca la condició social o econòmica del pacient que el rep. Tota la terapèutica que implica un trasplantament (inclosa la medicació *inmunosupresora post-trasplante), és sufragada pel Sistema Nacional de Salut, i les respectives Comunitats Autònomes on es duen a terme els trasplantaments.

Llestes d’espera i criteris d’assignació dels òrgans.

Els criteris d’assignació dels òrgans (també denominats criteris de distribució) es troben disponibles en la nostra pàgina web.

Amb la fi de garantir els principis d’igualtat i equitat els criteris s’estableixen tenint en compte dos aspectes fonamentals: aspectes territorials i aspectes clínics. Els criteris territorials permeten que els òrgans generats en una determinada àrea o zona, puguen trasplantar-se en aqueixa mateixa zona, per a disminuir al màxim el temps de *isquemia (que és el temps màxim que pot transcórrer entre l’obtenció de l’òrgan i el seu implant en el receptor). En els criteris clínics es contemplen la compatibilitat donant/receptor i la gravetat del pacient. Existeix un criteri clínic que està per damunt dels criteris territorials, la “urgència 0”. Un pacient en “urgència 0” té prioritat absoluta en tot el territori nacional. Si no hi ha “urgència 0”, els òrgans s’assignen respectant els criteris territorials. L’equip de trasplantament decideix, dins de la seua llista d’espera, quin pacient és el més indicat per a rebre l’òrgan, seguint els criteris clínics: compatibilitat del grup sanguini, característiques antropomètriques, la gravetat del pacient, etc.