Hi ha tres tipus bàsics de moviments al nostre cos:

1.- Voluntaris: principalment la musculatura esquelètica, és a dir, són tots els músculs que ens ajuden a moure’ns i que s’activen quan nosaltres pensem en moure’ls, per exemple les extremitats, el coll, la boca… Són músculs que només es mouen quan els donem l’ordre conscientment.

2.- Involuntaris: són tots aquells músculs dels que no som tan conscients, i que funcionen independentment a la nostra atenció; de fet, gairebé mai ens adonem d’ells.

Un clar exemple és el batec del nostre cor, independentment que pensem en ell o no, aquest es mou a demanda i necessitat del cos. Un altre exemple molt clar és la nostra pupil·la i com s’autoregula en relació a la llum que rep, sense que nosaltres puguem “triar” la seva contracció o distensió.

3.- Semivoluntaris: l’últim tipus de moviments que podem trobar en el nostre cos, són un tipus de moviment molt especials, ja que es troba a mig camí dels dos anteriors, fins i tot podríem dir que són el pont entre el conscient (moviments voluntaris) i l’inconscient (moviments involuntaris).

El parpelleig pertany a aquesta categoria: és un moviment que, si no pensem en ell, el realitzarem de forma automàtica i inconscient, però si en un moment donat volem accelerar o alentir-lo conscientment, prenem el control momentani d’ell i el podem manipular.

És un control limitat, ja que a partir de certes condicions, independentment del que li “demanem” conscientment, és un moviment que s’imposarà a les nostres ordres si aquestes poden provocar un deteriorament (encara que vulguem mantenir els ulls oberts sense parpellejar un temps molt llarg, en el moment que l’ull necessite lubricació, parpellejarà malgrat la nostra resistència conscient).

La respiració és un altre d’aquests moviments semivoluntaris, es tracta d’un sistema que funciona perfectament en automàtic però que quan volem modificar conscientment prenem el control i podem exercir la respiració conscient, és un meravellós pont que connecta la nostra consciència amb el nostre inconscient, per això és la principal porta a una comunicació amb nosaltres, molt més íntima i potent que qualsevol altra.

La respiració reflecteix el nostre estat emocional (els pensaments que en un moment donat ens estan recorrent la ment), connecta aquest món interior amb el cos. És per això que si estem alterats i/o preocupats la nostra respiració s’accelera, es fa més superficial, entretallada; si ens espantem directament es talla; d’altra banda, si estem relaxats i tranquils la nostra respiració es torna calmada, compassada i rítmica; si estem eufòrics la nostra respiració s’eixampla, augmenta i ens dóna vitalitat!

Aquest camí que va des del món interior a la manifestació exterior té una particularitat especial, per ser un moviment semivoluntari, no és una comunicació unilateral, sinó que el camí es pot fer també a l’inrevés!: des del conscient, des de fora, podem enviar missatges al nostre món interior, emocional i cognitiu.

Això vol dir que independentment del nostre estat interior, podem oferir-li calma i serenitat, com una mare consola el seu petit després d’un cop o un ensurt: les seves tendres paraules, la seva calidesa i el seu contacte tenen un efecte tranquil·litzador immediat per al petit. Compassar la nostra respiració i donar-li profunditat envia un missatge inequívoc al nostre interior: tot està bé, pots calmar-te, tot ha passat, estem bé …

En aquesta quarantena els nostres estats emocionals poden portar-nos a moments de molt de nerviosisme, neguit, inquietud, vulnerabilitat i una infinitat d’emocions i pensaments més catastròfics que calmats. Amb la respiració podem modular aquest estat, i virar cap a estats molt més calmats, serens i de tranquil·litat.

A l’igual que varem compartir la setmana passada, hi ha multitud de tècniques de respiració, per tant només has de trobar la que millor et va, amb la qual estigues més còmode / a, i simplement respira.

Quin és el millor moment?

Pots imaginar que si una persona s’està ofegant enmig de la mar i li comencen a explicar com nedar adequadament, aquest no és el millor moment, ja que no té el temps ni la tranquil·litat per posar-se a moure acompassadament braços i cames, per no enfonsar-se. Llavors, quan pot aprendre bé a nedar? Doncs segurament a la vora, quan l’aigua no li cobrisque de forma completa i se senta tranquil i segur per a practicar.

Amb la respiració és igual: practica-la quan estigues en un moment de calma, sense una necessitat imperiosa de tranquil·litzar-te, practica i observa’t prenent aire i expulsant-lo, sense pressa. Això et permetrà, quan més ho practiques, a poder posar-ho en pràctica en els moments on més falta et pot fer, perquè ja ho tindràs entrenat. A més, és molt possible que, practicant regularment exercicis de respiració, evites moltes oportunitats d’ansietat, que d’altra manera s’haurien activat de forma automàtica.

Recorda, simplement … respira.