“Les decisions, no les condicions, determinen qui som”
Viktor E. Frankl

És curiós com hi ha ocasions en la vida en què sentim que les circumstàncies ens superen, que sembla que existeix una conspiració còsmica dedicada a jornada completa a desbaratar i desil·lusionar cada projecte o empresa que iniciem. És en aquests moments quan comencem a dubtar, quan la suspicàcia ens visita i ens deixem portar per la seductora idea que no podem fer res per canviar el que ens passa; sentim que el nostre destí està segellat i som éssers abocats a vagar sense timó, sense que res del que fem face mossa en un camí determinat pel capritx dels corrents vitals. Família, amistats, salut, treball… tot és extern a nosaltres i ens doblega a la seva voluntat.

També és curiós, com en la rodalia de les festes nadalenques, conforme ens apropem al canvi d’any, una part de nosaltres, que passa la majoria de l’any adormida i oblidada, comença a agullonar-nos. Sentim una certa energia, com un dinamisme que comença a influir-nos, una espècie de sensació intuïtiva. De sobte, l’expectativa d’iniciar un any nou, el trobar-nos enfront d’un canvi tan radical que tanca el passat i ens proposa un nou futur, ens espenta a fer examen de consciència.

Aquesta revisió acaba per portar-nos irremeiablement a generar una infinitat de propòsits d’any nou, però si analitzem una mica l’essència d’aquests propòsits de sobte ens descobrim davant un plantejament radicalment diferent a aquesta certa apatia existencial, que ens ha anat fent mossa durant l’any. I és que, de manera intuitiva, activem recursos que ens recorden “l’última de les llibertats humanes”, aquest bastió inexpugnable del nostre ser més profund: la llibertat de triar la nostra actitud enfront de les circumstàncies.

Els propòsits d’any nou ens sacsegen aquesta inèrcia de passivitat, de complaença davant el que ens succeeix i ens recorda que hi ha una altra manera de trobar-nos amb la vida. Acceptem que pot ser un any dur, que hi haurà reptes, que hi haurà dificultats i que tenim limitacions i febleses, però malgrat això, també recordem que tenim un esperit inconformista i que nosaltres, com a actors principals de la nostra pròpia vida, podem decidir com enfrontar-nos a això; podem triar, i triem esforçar-nos, triem canviar, triem no deixar que les circumstàncies triïn per nosaltres. Activem un sa esperit de superació. El que setmanes enrere eren muntanyes massa altes i perilloses, ara són atractius reptes que ens inciten a descobrir en ells nous i bells paisatges, fins i tot malgrat el dolor que suposa realitzar aquest esforç.

El destí sembla desdibuixar-se i la vida comença a convertir-se en un lloc ple d’oportunitats, les dificultats es converteixen en reptes on ens posem a prova, i entenem perfectament que, amb tots els nostres condicionants, continuem sent lliures.

Espere que, en aquest nou any, aquest esperit de superació, de reconeixement de la nostra capacitat de triar i per tant de ser realment amos de nosaltres, no s’acabi diluint i oblidem els extraordinaris éssers que som.