Causes

Les malalties del renyó, en general, es coneixen com nefropatías. Tenen una evolució variable:

  • Unes vegades s’afecta bruscament la funció dels renyons, unes altres molt poc a poc.
  • A vegades no tenen curació i el mal segueix el seu curs i en unes altres s’aconsegueix per a la malaltia i es recupera part o pràcticament tota la funció d’aquests òrgans.

En qualsevol dels casos en els quals la malaltia renal siga imparable o la lesió siga molt important, la part que quede en funcionament anirà disminuint i el seu treball de neteja serà insuficient.

La malaltia renal crònica (ERC) és un estat caracteritzat per una disminució significativa i progressiva de la funció dels renyons. L’ERC es defineix com una disminució de la funció renal, expressada per un filtrat glomerular (FG) o per un aclaramiento de creatinina estimats < 60 ml/min/1,73 m2, o com la presència de mal renal de forma persistent durant almenys 3 mesos. El mal renal es diagnostica habitualment mitjançant marcadors en comptes de per una biòpsia renal, per la qual cosa el diagnòstic d’ERC ja s’establisca per un FG disminuït o per marcadors de mal renal, pot realitzar-se sense coneixement de la causa. El principal marcador de mal renal és una excreció urinària d’albúmina o proteïnes elevada. Dins de l’ERC es troben diversos estadis que estratifiquen el nivell de progressió de la malaltia.

En la Taula 1.1 s’exposa la classificació dels estadis de l’ERC segons les guies K/DOQI per a la pràctica clínica de la National Kidney Foundation (2002).

taula2

Els estadis 3-5 constitueixen el que es coneix habitualment com a Insuficiència Renal Crònica (IRC). La Malaltia Renal Crònica Avançada (ERCA) inclou els estadis 4 i 5. Es defineix per tant com la malaltia renal crònica que cursa amb descens greu del filtrat glomerular (FG < 30 ml/min) Els objectius terapèutics estan dirigits a disminuir i tractar les complicacions associades a la insuficiència renal, i preparar de forma adequada i amb suficient antelació el tractament substitutiu de la funció renal (diàlisi o trasplantament).

A causa d’aquesta falta de funció dels renyons s’aniran acumulant en el cos substancies no eliminades en l’orina. Aquesta situació pot descobrir-se perquè es pateixen alguns símptomes o perquè s’observen dades anormals en les anàlisis i exploracions ja que, a vegades, és difícil adonar-se que es tenen els renyons malalts.

Aquesta malaltia pot no produir dolor ni malestar, i en molts casos no es tindrà sensació de malaltia, fins i tot encara que s’haja perdut gran part de la funció renal. No obstant això, la labor de seguiment en les consultes de nefrología pot retardar molt la progressió de la malaltia, arribant a frenar-la en alguns processos si s’actua al principi.

És molt important que la persona que pateix aquests problemes els conega i col·labore amb els professionals encarregats de la seua cura. En aquest període de seguiment, en la consulta de nefrología es controlen tots els factors de risc que puguen modificar-se, les malalties que puguen aparéixer, els medicaments que perjudiquen la funció renal, els aliments recomanats i els que no, etc.

La insuficiència renal es produeix quan els renyons deixen de realitzar les seues funcions i són incapaces de fabricar orina, o si la fabriquen és com a “aigua” sense eliminar les substàncies tòxiques del nostre organisme.

El resultat és l’acumulació de líquids i deixalles en el cos que ens provoquen malestar, i que resulta molt perillós per a la vida si no es resol amb algun tractament alternatiu. No obstant això, no cal oblidar que, a vegades, no van acompanyades de simptomatologia fins a estadis molt avançats de la malaltia, (per això es diu que són silencioses) però això no significa que la malaltia no estiga present i no progresse.

Podem diferenciar entre la Insuficiència Renal Aguda i la Crònica. En l’Aguda, els renyons deixen de treballar sobtadament a causa de diverses causes (accidents, intoxicació…) i generalment pot curar-se. En la Crònica, els renyons van deixant de funcionar gradualment com a conseqüència d’una malaltia i no es pot curar, evolucionant a una Insuficiència Renal Permanent, cridada amb freqüència també Terminal (IRT). Però la paraula terminal només fa referència al fet que el renyó funciona tan poc que necessita diàlisi, i no hem d’entendre per terminal que el pacient ho siga.