La musicoteràpia (tal com és definida per la Federació Mundial de Musicoteràpia) és la utilització de la música i/o dels seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per un musicoterapeuta qualificat, amb un pacient o grup, en el procés dissenyat per a facilitar i promoure comunicació, relació, aprenentatge, mobilització, expressió, organització i altres objectius terapèutics rellevants, amb la finalitat d’aconseguir canvis i satisfer necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives.
El projecte es basa en l’ús de la cançó i el cant grupal com a eines musicoterapéuticas principals, amb la finalitat de reduir l’ansietat i elevar l’ànim de pacients en sessió de diàlisi, així com fomentar el benestar de pacients trasplantats, familiars i professionals en sessions externes.

La música és un element present en la quotidianitat de totes les persones; si hi ha alguna cosa que caracteritza a l’ésser humà, dins de la seua gran diversitat, és que som éssers musicals. Així mateix, cantar és la manera més senzilla i natural de fer i experimentar la música. Tots creixem amb cançons, que ens acompanyen des de la infància fins al final dels nostres dies, i que es converteixen, d’alguna manera, en la “banda sonora” de la nostra vida. Per aquest motiu el treball amb cançons (amb les cançons de cadascun) siga una eina musicoterapéutica tan potent.

Fins hui, existeixen diverses experiències musicoterapéuticas dutes a terme amb pacients en hemodiàlisis. Un dels objectius comuns en aquestes experiències va ser el de reduir l’ansietat d’aquests, ja que el procés de la diàlisi, especialment en moments com la connexió o la desconnexió, sol ser un procés ansiogénico. D’aquesta manera, trobem en diversos estudis realitzats (Gómez i Sanz, 2014; Salehi et al., 2016), com la intervenció musicoterapéutica disminuïa significativament l’ansietat dels pacients de diàlisis.
També en el treball d’Alegre i Bellver (2014) a l’Hospital de Dénia trobem resultats semblants, ja que elles van observar una reducció en la seua tensió corporal, així com un augment en la seua relaxació i el benestar. Aquestes autores van assenyalar en els seus resultats, com la musicoteràpia facilitava el control del dolor i malestar dels pacients, i els permetia distraure’s, a més de generar un entorn normalitzat (més humanitzat) a la sala d’hemodiàlisi, més connectat a la seua vida diària.

La manera d’intervenció en els diferents treballs va ser divers. Des de la intervenció amb audiòfons i música editada (Salehi et al., 2016), fins a la música en directe en el treball d’Alegre i Bellver (2014). En tots els casos, perquè es tracte d’una intervenció musicoterapéutica, es precisa de la presència d’un musicoterapeuta, ja que sense presència terapèutica no hi ha teràpia.

Nosaltres particularment creiem que la intervenció amb música en directe és molt més adequada, ja que el musicoterapeuta es mostra en ella com a presència sonant, la qual cosa habilita la interacció del pacient també des de la música. El musicoterapeuta, amb la seua veu i estructura rítmica i harmònica, sosté la participació del pacient, perquè ell se senta segur en ella, i puga expressar-se amb llibertat.

MUSICOTERÀPIA A la SALA D’HEMODIÀLISI: es realitza tractant d’atendre les demandes i necessitats de cada usuari a cada moment. El musicoterapeuta “proposa” cançons a través de la seua interpretació, obert a la interacció amb cadascun dels pacients. Aquestes cançons són seleccionades de les quals més els agraden al grup (ja que es realitza una entrevista prèvia amb cadascun d’ells). El musicoterapeuta, d’aquesta manera, es mostra present i disponible, ajustant-se a les necessitats i requeriments de cada dia i moment.
• Objectius: reduir l’ansietat en l’espera, connexió i desconnexió, contrarestar la aprensión i la por, i contribuir a normalitzar i construir un ambient més humà a la sala d’hemodiàlisi.
• Durada: la intervenció es desenvolupa al llarg de sis setmanes. En la primera setmana es realitzen les entrevistes individuals, per a recollir les demandes i necessitats dels pacients. En les quatre següents es realitza la intervenció pròpiament dita. I l’última setmana es dedica al tancament del procés.

MUSICOTERÀPIA AMB EL GRUP EXTERN: l’eina principal amb la qual es treballa en les sessions és el cant grupal. Les cançons són recopilades abans, a través d’una fitxa que es distribueix a cada usuari, i acaba constituint el cancioner del grup. Les sessions s’inicien amb dinàmiques de preparació de la veu i presa de consciència de la mateixa (identificació amb la pròpia veu). Després es realitzen dinàmiques d’experimentació vocal. Finalment, es proposen i es canten les cançons a interpretar junts en el grup, cançons significatives per a cadascun de participants. Sempre s’habilita un espai obert per a compartir el significat particular d’aquestes, o les emocions que sorgisquen a partir d’elles.

• Objectius: elevar l’estat d’ànim i afavorir el benestar, facilitar el contacte i expressió de les pròpies emocions, promoure la comunicació i la relació amb els altres, i afavorir l’empatia i la unió del grup.
• Durada: la intervenció es realitzarà en un període de sis setmanes. Durant les dues primeres es treballa especialment l’alliberament de la veu i la constitució d’un espai de confiança i seguretat. En les tres següents, el compartir i comunicació d’emocions a través de les cançons. L’última setmana és per al tancament del procés.