Funcions dels renyons

Els renyons realitzen diverses funcions molt complexes i de gran importància dins del nostre organisme. Us passem a informar de les sis més importants:

a) Filtrar i netejar la sang

La sang entra als renyons a través de les artèries renals. Dins dels renyons la sang es neteja en ser filtrada per les nefrones. La sang neta torna per mitjà de les venes renals al torrent

b) Eliminar l’excés de líquid i les toxines (produeixen l’orina).

La funció primordial dels renyons és eliminar l’excés d’aigua els productes no desitjats dissolts en l’orina. Els renyons s’encarreguen de mantindre la quantitat i la proporció de substàncies dissoltes en l’aigua del nostre cos. Adapten la producció d’orina en funció de la quantitat de menjar i beguda que s’haja pres i de la quantitat d’eixides que hi haja hagut per altres mitjans com són la femta i la suor. La producció d’orina es realitza en els renyons i després de passar pels urèters s’emmagatzema en la bufeta. Quan està plena, l’orina ix a l’exterior per un orifici anomenat uretra. En condicions normals la quantitat d’orina que es produeix diàriament oscil·la al voltant d’un litre i mig, havent-nos d’alertar si la quantitat és molt menor o major o si l’orina presenta un aspecte térbol, vermellós o massa clar.

Els renyons reben gran quantitat de sang, que conté aigua amb moltes substàncies dissoltes o en suspensió, a través de les seues artèries. La sang circula constantment pels dos milions de xicotets filtres (anomenats glomérulos) que contenen els renyons. En els glomérulos és on es filtra aqueix líquid que donarà origen a l’orina final que eliminem. Segons les necessitats dels renyons concentren més o menys l’orina.

Els productes que ha d’eliminar són, sobretot, les restes no útils de les proteïnes que contenen els aliments i que s’han utilitzat per a la renovació contínua de l’estructura corporal: músculs, sang, ossos, etc. Les deixalles més abundants, inclosos en l’orina, i que se sol·liciten més ea quin en les anàlisis són: urea, creatinina, àcid úric, calci, fòsfor i uns altres.

També altres substàncies s’eliminen dissoltes en l’aigua de l’orina. Per exemple, molts medicaments són eliminats pels renyons. Això és important ja que aquests medicaments no podran ser eliminats de l’organisme adequadament quan es redueix molt la funció del renyó en malalties severes. Per això, haurà de comentar amb el seu nefrólogo totes les medicacions que prenga o vaja a prendre.

c) Mantindre l’equilibri de les diferents substàncies que hi ha en la sang.

Substàncies com poden ser, el sodi i el potassi que el nostre cos necessita. Estalvien o eliminen bicarbonat per a mantindre el ph de la sang (grau de acidosis) i regulen el calci i el fòsfor essencial per als nostres ossos.

d) Contribueixen de manera decisiva a controlar la pressió arterial.

El riñon regula la tensió arterial mitjançant l’eliminació de sodi (sal) i aigua.

La importància de la tensió arterial.

Entre els problemes vasculars més freqüents que originen la IRC cal destacar la hipertensió arterial.

La tensió arterial és la pressió que pateixen els vasos sanguinis quan la sang ix del cor (tensió arterial sistòlica: vulgarment dita “l’alta”) o quan el cor s’omple (tensió arterial diastòlica: vulgarment “la baixa”).

Aquesta pressió no és constant, varia al llarg del dia depenent de molts factors: segons fem repòs o estiguem en moviment, la temperatura (a més fred, major pressió), si estem nerviosos…etc. Però, generalment, el seu mesurament ha de trobar-se dins d’uns límits, ja que fora d’ells, d’una forma continuada es pot produir mal renal.

Per això, haurem d’estar alerta i portar un control exhaustiu dels seus valors, alguna cosa que podrem fer des de la nostra pròpia casa o en la farmàcia de la nostra confiança. Per a una presa adequada de la tensió arterial tindrem en compte les següents recomanacions:

• Prendre-la després de cinc minuts de repòs almenys.

• No haver ingerit café ni cap altra substància excitant.

• Prendre-la amb un maneguet adequat a la grandària del braç.

• No arredonir xifres.

Si s’observen valors que estan fora dels límits acceptables:

• Fer diverses preses separades almenys 15 minuts.

• Fer diferents mesuraments en diferents postures.

• Realitzar diferents preses separades, almenys, una setmana.

• En cas de persistir és importantíssim acudir al metge.

Els valors mitjans acceptables de la TA (tenint en compte que els valors varien, segons l’edat en l’adult) són:

 

Taula 1. Valors de PA i Graus de hipertensió

La hipertensió és una elevació dels valors mitjans provocada per diferents causes, i que té uns efectes nefastos sobre la nostra salut. Pot ser Essencial (90%) o de causa desconeguda i Secundària (10%) provocada per una fallada renal. El renyó, en aquests casos, es manifesta com a agressor i com a víctima. D’una banda el mal renal pot provocar hipertensió, i, per un altre, la hipertensió provoca mal renal.

Tenint en compte la importància que té el seu control procurarem, doncs, evitar els factors de risc que la produeixen (consum de sal, de tabac, d’alcohol, de café, excés de greixos, obesitat, estrés, vida sedentària…) ja que una prevenció cardiovascular és una assegurança de vida.

No obstant això, no cal oblidar que intervenen altres factors en el desenvolupament de la hipertensió (factors ambientals, influència genètica, edat, sexe…). És sabut que no es produeix en aquelles societats que mantenen una dieta vegetariana ni en les societats subdesenvolupades.

En el nostre entorn, aquesta malaltia es produeix en més del 26% de dones i en més del 21% d’homes, sent una de les principals causes de la Insuficiència Renal Terminal

e) Els renyons eviten l’anèmia

Produeixen substàncies molt importants per a l’organisme. Entre elles, una, l’eritropoetina, necessària per a la producció de glòbuls rojos, que són els encarregats de portar l’oxigen dels pulmons per tot l’organisme).

D’aquesta forma, eviten l’anèmia, que és la disminució dels glòbuls rojos en la sang. Quan hi ha anèmia aprece pal·lidesa en la pell, cansament, dificultat per a concentrar-se, menor resistència al fred, pèrdua d’apetit, caiguda del pèl, palpitacions, menor capacitat sexual.

Quan el cos detecta que la quantitat d’oxigen que hi ha en la sang és baixa, els renyons creen una substància anomenada ERITROYETINA que fa que es formen més glòbuls rojos. Per això, si els renyons fallen, disminueix la producció d’aquesta substància i per tant la formació de glòbuls rojos

f) Regulen l’activitat sexual

Són també responsables d’una activitat sexual normal, ja que regulen l’equilibri hormonal. La IRC afecta a les relacions amb la nostra parella, pot produir disfuncions sexuals. A més, existeixen diverses pors que poden afectar el pacient, als quals es pot aplicar diferents solucions.

Pot existir por a les complicacions que puga generar l’activitat sexual, per a intentar solucionar això, és fonamental parlar amb els metges; por al minvament de l’atractiu físic (fístula, catèter, cicatrius etc.), una solució podria estar a reforçar els aspectes positius que tinguem i por al fet que la nostra parella no s’adapte per al que és fonamental parlar, preguntar, explicar els nostres sentiments.

En definitiva, el més important és parlar, comunicar-se, no amagar el problema, perquè la psicologia i la sexologia tenen instruments per als nostres problemes quotidians i ens poden tindre una mà