“Els que s’enreden en una competència d’agressivitat perden la seua raó i, el que és més evident, la seua força. El que està segur d’alguna cosa no ha d’alçar la veu ni exaltar-se.” (Julián Marías).

Després de visitar als habitants de la vora passiva, aquesta setmana us convidem a acompanyar-nos a visitar als habitants de la vora agressiva.

Les persones que viuen en el costat agressiu anteposen els seus drets als dels altres, sense importar-los si han de xafar-los: tot val amb la condició que ningú s’aprofite d’ells.

Els habitants del costat agressiu creuen que la vida és una jungla, o menges o et mengen, viuen en una constant competició o “guerra”, no es poden permetre dubtar o ser amables, perquè qualsevol pot estar aprofitant-se d’ells.

Quan una persona es comporta com un habitant de la costa agressiva a vegades es troba en situacions com aquestes:

  • Porte molts dies cansada, però si m’ofereixen ajuda millor els dic que estic bé i que no necessite res, per dins pense “Si em mostre feble no em valoraran, millor negar-los l’ajuda que em donen i així demostraré que sóc forta i valenta”.
  • Em volen llevar el permís de conduir, però els cride que estic perfectament i que no poden decidir per mi, per dins pense: “ningú em llevarà el meu dret a conduir, m’és igual la raó o intenció dels meus èssers estimats”.
  • Amb 40 anys m’han donat una pensió a causa de la meua malaltia, no permet a ningú que em pregunte sobre com estic o de que visc, sóc tallant quan la conversa m’incomoda i els pare els peus, per dins pense: “Si saberen la meua situació segur que els faria pena i no he de fer pena a ningú, és millor que no em coneguen a ser compadida”.
  • He anat al metge i li he dit que és un inútil, em trobe pitjor així que no ha de ser un bon professional i ha de ser culpa seua, a més, tarda moltíssim a atendre’m així que el primer que faré en entrar és llegir-li la cartilla pel mal que funciona el servei.

Quan algú del nostre col·lectiu comença a viure les circumstàncies de la seua vida en aquests termes (guanyar-perdre), no suporta que li oferisquen ajuda o trobar-se en situacions que es veja clarament les limitacions de la malaltia renal. Ens anem construint una armadura a base controlar les emocions davant dels altres, de no permetre preguntes per la malaltia, encara que això supose violentar als altres, perquè és més important protegir el que pensem que relacionar-se amb els altres.

Les persones que viuen en la vora agressiva, solen sentir ansietat, sensació d’incomprensió i soledat, honestedat emocional (expressen el que senten i “no enganyen a ningú”), emprenyaments cada vegada més constants i que afecten cada vegada a més gent

Si t’identifiques amb algunes d’aquestes circumstàncies, no et preocupes, tots en algun moment hem sigut habitants de la costa agressiva, podem traure el millor d’aquesta i aprendre dels habitants del pont, però això, ho deixarem per a la pròxima setmana.