En aquests dies de confinament és fàcil que ens vinguen al cap (i al cor) idees, pensaments i emocions de coses que necessitem: més llibertat, més seguretat, menys restriccions, més certeses… i ens les plantegem així, com a necessitats. La proposta d’aquesta setmana és fer un gir copernicà, fer un volt de 180° a aquests pensaments i emocions i deixar de necessitar per a començar a voler.

Quan ens plantegem una situació des de la necessitat, ens fem víctimes passives de la situació: estic jo que necessite i l’entorn que em satisfà la necessitat o em la nega, no puc fer res, estic a la mercè del que passa fora de mi. Però, i si en comptes de necessitar alguna cosa, la vull? Quan vull alguna cosa: sóc jo el protagonista de la petició, és cert que l’entorn me la pot donar o no, però ara ja no sóc un agent passiu, sinó que dirigisc la meua vida des d’una posició activa.

Jo estic triant el que vull i tinc tot el dret a voler, això sí, no s’ha de confondre amb tindre dret a aconseguir, això ja són figues d’un altre paner.

Quan “vull” en comptes de “necessite”, puc començar a descobrir que hi ha coses que puc fer per a aconseguir aquestes volences. La meua actitud i els meus recursos els pose en marxa per a ajudar-me. Quan necessite alguna cosa, ho faig des d’una posició desesperada, en la qual sense el que necessite, no sóc res, quan vull alguna cosa, si ho aconseguisc és d’agrair, però si no ho aconseguisc puc continuar buscant com aconseguir-ho, o descobrir que existeixen altres coses que si estan al meu abast.

Puc pensar que “necessite” veure a les persones que estime, que sense elles no puc aguantar més, que “necessite” les seues abraçades, però la realitat és que no els necessite, sinó que els vull. Vull veure a les persones que estime, i abraçar-les, i si ara no puc, puc continuar buscant com satisfer aquesta volença: puc cridar-los, interessar-me per ells, fer una videoconferència, escriure’ls una carta, esperar pacientment i ser exemple per a tranquil·litzar i ajudar als altres.

Quan vull alguna cosa, si ho aconseguisc és una satisfacció personal, si no ho aconseguisc puc lluitar, buscar alternatives, aprendre i esforçar-me, i si malgrat això acabe sense aconseguir-ho, aprendre a acceptar que no tot es pot aconseguir, i quedar agraït amb mi mateix de tot el que he treballat i aprés durant el camí. Quan necessite alguna cosa, només puc demanar i esperar que m’arribe…

Vullguem més coses i necessitem menys, siguem més lliures!