Hemodiàlisi

Etimològicament, “hemo” és una paraula grega que significa sang i “diàlisi” significa procés de filtració, per tant el terme hemodiàlisi no és més que un procés de filtrat de la sang.

L’hemodiàlisi, va ser el primer sistema que es va idear per a substituir la funció dels renyons allà per l’any 1943 gràcies a Kolff (metge holandés que va dissenyar el primer renyó artificial), sent hui dia la tècnica més freqüent d’inici a tot el món en el tractament de pacients amb malaltia renal crònica (ERC). S’utilitza com a tractament crònic, alternatiu a la diàlisi peritoneal i, a vegades, previ al trasplantament renal.

Es calcula que quasi un milió de persones a tot el món, i més de 48000 a Espanya, estan incloses en programes d’hemodiàlisi periòdica. És convenient recordar que en la major part dels països del Tercer Món no existeix aquest costós tractament per la manca absoluta que tenen de Serveis Sanitaris.

Grosso modo, l’hemodiàlisi és un procediment mitjançant el qual la sang es condueix per mitjà d’unes línies des del cos fins a una màquina, cridada també “renyó artificial” o monitor, en la qual després de travessar un filtre de neteja (membrana artificial o dialitzador) que permet recollir les substàncies tòxiques de la sang i aportar altres beneficioses, és reexpedida de nou al cos.

En cada sessió, els professionals d’Infermeria són els encarregats de connectar al pacient al renyó artificial perquè aquest realitze la seua funció.

 

foto1