Aquesta setmana continuem aprofundint en els diferents aspectes que influeixen en la comunicació, sabent que, un millor coneixement i utilització del llenguatge verbal i no verbal ens ajudarà a desenvolupar millors relacions interpersonals i intrapersonals, és a dir, com millor expresse el meu món interior, millor em sentiré amb mi mateix i, alhora, afavoriré una millor relació amb els altres.

Avui volem centrar l’atenció en els diferents estils de comunicació que tenim a l’hora de comunicar-nos, en successius lliuraments, aprofundirem i analitzarem cadascun d’ells, per a reconéixer-los fàcilment i corregir el que ens estiga generant més problemes que solucions.

Totes les persones tenim els nostres drets, més enllà del seu reconeixement o absència d’ell en una determinada llei. Per exemple, ningú ens pot obligar a pujar-nos en un cotxe qualsevol del carrer, això seria un segrest. En la comunicació, l’expressió dels nostres desitjos, interessos, anhels, pors també estan protegits per diferents drets. Tenim els nostres drets a pensar lliurement, a expressar-nos i a ser respectats per això.

La forma en que ens relacionem amb aqueixos drets es pot classificar entre dues classes i entre aquestes ens movem tots:

Una d’aquestes classes li direm la passiva, la diem així perquè quan actuem de manera passiva estem anteposant els drets dels altres als nostres propis. Quan hi ha un conflicte entre el que jo desitge o vull i el que desitja o vol la persona que tinc davant, acabe cedint i prioritzant als altres. Per exemple, tinc un dubte que m’ha sorgit durant una consulta mèdica i quan el meu metge acaba de parlar, li indique amb el meu llenguatge no verbal (ja el vam veure la setmana passada) que voldria preguntar-li alguna cosa. El metge, posa cara de circumstàncies, agafa aire i mostra que està molt ocupat (pot ser que mire el seu rellotge). En aqueix moment, pense: “el doctor no té temps, la meua pregunta és una ximpleria que ja hauria de saber o no és important, millor no el moleste”. Conclusió, isc de la consulta amb una sensació de malestar i un dubte interior que em fa sentir malament durant tot el dia.

L’altra classe la podríem anomenar l’agressiva, en aquest costat, anteposem els nostres drets als dels altres, passe el que passe i caiga qui caiga. Les persones que actuen així pensen que abans que els altres s’aprofiten d’ells, és millor demanar i exigir, per a no ser menyspreades, cedir davant algú és perdre. Aquest tipus de comportament agressiu inclou un to de veu alt, preguntes indiscretes, insistència i manipulació, arraconant a les altres persones perquè facen o es pleguen a les peticions que se li fan.

Afortunadament ningú es comporta de forma totalment passiva o totalment agressiva, però sí que són estils de comunicació que usem en les nostres relacions del dia a dia. La forma ideal de comunicar-se està en el pont que existeix entre totes dues classes, és a dir, sent respectuosos i considerats amb els drets dels altres (com passa en la classe passiva), però alhora, reivindicant i protegint els drets propis per a no ser menyspreat (com passa des de la classe agressiva), a aqueix pont el diem assertivitat.

Us convidem que estigueu atents a la pròxima entrada del Blog on aprofundirem sobre aquestes tres postures de comunicació, i on donarem claus i trucs per a identificar i millorar la nostra comunicació.