Des de l’antiguitat existeix un anhel en la humanitat, un desig latent, transversal a qualsevol cultura o època, la immortalitat, i no precisament com a les pel·lícules de fantasia, no una immortalitat de cos i ment, sinó d’un llegat, una immortalitat en el record, a través d’una obra artística: escultures, pintures, literatura. Però, aquests no són els únics camins, amb els nostres actes, actes quotidians del dia a dia, també podem aportar al món una xicoteta part de nosaltres: amb el somriure que li regalem a la persona que ens atén en una tenda, amb gest d’amabilitat l’ajudar a algú, amb un gràcies a un cambrer quan ens recull el plat, tot i ser el seu treball. Aquests petits gestos ens ajuden a fer que ens compartim amb els altres, a ser part de la seua biografia, tot i ser una xicoteta gota en l’oceà que és la seua vida i, ja que anem a formar part d’aquest oceà, per què no ser una gota de felicitat, de reconeixement, d’estima o de respecte? D’aquesta forma col·laborarem a fer que aquest oceà, que som tots, siga una mica més dolç.

Entre totes les coses que podem aportar als altres, hi ha una que té una característica molt especial, puix aquesta donació a l’altre, literalment, una donació d’una part de nosaltres mateixos que al final del camí ja no ens servirà, però que serà una oportunitat per a una altra persona, serà el major dels regals que es poden donar, la vida. En la donació d’òrgans, es cristal·litza una de les millors expressions d’altruisme i amor,  en la donació d’òrgans ens connectem amb l’infinit, col·laborant per a fer un món millor.

Quan donem no sols estem creant una alegria infinita a la persona que recull la nostra donació, sinó que, com les ones de l’aigua al caure una pedra en ella, aquesta alegria s’expandeix a més i més persones, sempre generant més felicitat. La donació és l’inici d’una cadena infinita de gratitud, esperança i felicitat.

Quan prenem la decisió de fer-nos donant, i entrem en aquesta espira d’esperança i amor, el nostre cos ens ho agraeix alliberant serotonina, un neurotransmissor que ajuda a regular el nostre estat d’ànim, prevé la depressió, redueix l’agressivitat, regula el somni i alenteix envelliment cel·lular, entra altres efectes positius. La mateixa naturalesa ens premia per un dels actes més heroics que podem realitzar, donar vida.

Per tant, ser donant, que equivaldria a estimar, ens connecta amb l’infinit i això, sense cap dubte, ha de formar part del sentit de la vida.